La intuició o la informació comparada?

Julio 14, 2008 by crmel

L´altre dia em va cridar l´atenció una contra de la Vanguardia, parlava de la intuició, exactament sobre el procés de pendre decissions correctes. L´entrevista li feien a Gerd Gigerenzer, un catedràtic de psicologia que ha investigat el tema.

El que ell diu és que per pendre una decissió, no cal acumular informacions sino descartar intuitivament aquelles que no necessitem. Molt pràctic pel món de l´empresa, també molt pràctic per trobar el camí de la vida. Poder si haguessim de fer-nos conscients de tanta informació acumulada i comparar-la no pendriem una puta decissió fins als 90, jajajaja!!

No us ha pasat alguna vegada que coneixeu algú i de cop i volta sentiu una mena de conexió especial o…. tot el contrari, alguna cosa que us repel! Sense saber que és, en aquell mateix moment prenem la decissió de tenir interés per saber més o de rebutjar-ho per sempre. Jo diria que la intuició es una manera d´encartar o descartar les teves experiències a la vida, quines vols viure i quines no tens cap interès en pasar.
El mateix pasa amb fets, com per exemple decidir un viatge, jo aquest any m´he deixat portar per aquesta sensació interna d´atracció cap a algo.

O sigui que….la intuició és com la brújula de la vida, aquella que et diu cap on anar i que poc a poc, a mida que vas creixent, sobretot internament, és va afinant i et guia cada vegada millor gràcies a l´experiència acumulada i ben traduida (sobretot). De fet aqui estariem devant d´un dilema, millorem la nostre intuició quan acumulem més quantitat d´informacions i les comparem inconscientment? Així doncs, podrem pendre decissions cada vegada més depresa sense equivocar-nos?
Serà que quanta més informació acumulem al llarg de la vida és quan diem allò de: “cada vegada tinc les coses més clares” o “cada vegada se millor el que vull”, o “cada vegada em sento millor amb mi mateix”……….implica doncs que serà aquest mecanisme intuitiu el que ens porti a afinar cada vegada més les nostres vides i a sentir que ja no hi ha distorsió entre el que volem i el que aconseguim sense haver d´esperar 40 anys? jeje!

Està clar que també intervenen altres factors externs i interns que poden fer que el que creies que era positiu per tú ho facis fora, que el que creies que era negatiu vingui a tú com un imàn, per qüestió de formes, per qüestió de tempos o simplement per atzar, perque transmets informacions contradictòries poder??

Aquí és on poso en dubte la capacitat d´aquesta brújula per si sola, i arribo a la conclussió que no és l´unic condicionant que et porta a trobar la veritat sino que del que es tracta es de trobar l´equilibri entre aquesta guia i els teus comportaments, qüestió de formes? ;-)

Sigui com sigui, no ens podem conformar amb no trobar la veritat, haurem de posar en pràctica tots els artilugis, jajajaja!! Això sí, sobretot, sense menajar-se el tarro i sempre FLUINT, :-)

Una crida als desapareguts….

Julio 7, 2008 by crmel

Fa dies que no estic massa inspirada, serà el calor, serà l´estiu, serà, serà….es curiós com de cop i volta les neurones frenen (se m´estaràn acabant? jeje). I de sobte m´he dit, vaig a escriure del perque escriure o no escriure, entrant en paranoia, rotllo bucle, jajajaja!! nooooo!!

De fet, suposo que el qui escriu ho fa per vàries coses:

1.- Desofegar-se
2.- Perque el llegeixin
3.- Perque dir coses que no diria normalment o que poder no sabria a qui dir-les
4.- Per transmetre informació seleccionada (a qui la trobi)
5.- Per volar i anar-se´n per una estoneta de la realitat

Una o totes poden ser vàlides, però realment hi ha una que implica una interacció, volem que ens llegeixin? jo diria que poder sí o poder no, o poder si segons quí, i poder no segons quí, o segons el moment o segons les circumstàncies. De fet hi han comunicacions intencionades, d´altres només les fas per compartir informació que consideres interessant, perque no? d´altres per fer-li una palmadeta a l´ego perque aquell dia creus que estavas “inspirat”, jeje!

Jo avui faig una crida als meus promotors, als de l´inici, aquells que em van motivar a començar i ara m´han abandonat, com ho fan alguns desalmats amb els gossos per vacances, jajajajaaj!!

Encara recordo aquelles paraules de benviguda:

loxai Dice:

Marzo 10, 2007 a las 8:33 pm editar

bienvenida al maravilloso mundo del bloggeo… gracias por confiar en WordPress… esperamos que su camino en la comunidad sea satisfactorio, así como prolongado…
XD
enu, i molta merda!!!

Maivista Dice:

Marzo 11, 2007 a las 9:14 pm editar

UIX, VEIG UNA COMPLICITAT MOOOOOLT MONA…AQUI.
jajajaj
Nena, això es un començar i no parar… ja veuràs..ja.

Va ser maco nooooo? jajajajaj!!

Mai? Xai? us trobo a faltaaaaaar! snnifff!!

Ande coño staiiisssss!! hombreeeeeee!! jajajaja!!

Un pont amb Revetlla inclossa

Junio 25, 2008 by crmel

Un pont curiós. Quatre dies a Palamós, després de força temps de no anar-hi, un any poder? Ha canviat? Doncs moltes coses sí, la veritat es que semblava estar en un món paral.lel, algunes coses no m´eren massa familiars, carreteres noves amb 2 carrils per banda, Cala Estreta inaccessible amb cotxe, carrers que s´havien convertit en contra direcció, el Port Marina ple de botigues enlloc de pubs………..força gent, a zones garrulets a zones pijets, la gent del poble dedicada a la familia, ja no trobes ningú conegut de marxa….però bé, malgrat això, hem pasat els dies fent el gos a la platja, fent sopars casolans i rient a saco. De 3, 2 dies hem sortit i 1 de tranqui. La primera sortida un desface, a la Cris i a mi gairebé ens fan el bautisme uns submarinistes viatgers interessants, però es clar, al dia següent no podiem amb la nostre ànima….la Revetlla, més tranquileta, una pasejada per la Fira, arribant al final del passeig i veient 10 mins d´un cutre concert a la platja amb tarima inclosa, amb el gust que dona posar els peus a la sorra freda…..uuhhmmm i finalment….. a la Plata, on no deixen entrar al Pep per les sabates, a aquestes alçades encara estem amb aquestes històries….una vegada dins una mica de bailoteo, poca cosa, i una copa tranquileta a la terrassa, on veig algú que crec que conec però no n´estic del tot segura, això sí, si ho era….entraria dins d´una definició que va emetre un colega meu per al seu comportament imbècil de fer veure que no em coneixia: prepotent, hipòcrita i gilipollas, a part de que es confirma que de vegades m´equivoco amb la gent i que m´hauré de fer mirar el radar perque el tinc atrofiat….. això sí, també he de dir que si no ho era, de segur que el tio se´n va anar content a dormir pensant que havia lligat, jajajja!!

Com deia la meva àvia: com Palamós no hi han dos, poder hi tornem…es probable…

Maca la foto ehhh!!, ;-)

Matt Harding…..un nou video

Junio 24, 2008 by crmel

Matthew “Matt” Harding (nació el 27 de septiembre de 1976) es un estadounidense proveniente de Westport (Connecticut) que comenzó un viaje alrededor del mundo después de trabajar en la industria del videojuego en Brisbane, Australia. Mientras viajaba les pedía a otros que le grabaran bailando delante de edificios importantes, escenas callejeras y paisajes naturales. Con estas escenas montó un vídeo al que añadió la música de “Sweet Lullaby” (Nature’s Dancing 7″ Mix), de Deep Forest. Los vídeos pueden encontrarse en wherethehellismatt.com. Según la página web, actualmente vive en Seattle, estado de Washington (Estados Unidos).
Matt ha continuado hasta convertirse en una sensación internacional y sus vídeos de los más vistos en Internet.

La historia es que a cada lloc que va el Matt aquest balla. Un video de pocs segons on balla. Amb tots ells fa una composició i això es tradueix en Marketing Viral, va corrent de foro en foro i de blog en blog.

Al principi crec que va començar amb els seus estalvis, però ara…..algú sap si li finacia algú? me pica la curio tú!

No hi ha res com crear fent el que t´agrada……o poder al revés, fer el que t´agrada viatjant….

Hem anat a la platja i estava núvol

Junio 15, 2008 by crmel

3er Festival de Dames Màgiques de Terrassa

Junio 14, 2008 by crmel

Una bona combinació:
La màgia, allò que fa que flipis perque no entra dins de la teva percepció real de les coses.
Les dones magues, desconegudes per estar en un món copat per homes, com tants d´altres, però més….

Aquí, tot i junt…

11, 12 i 13 de juliol del 2008
Teatre Alegria
Nova Jazz Cava
Pl. Ca N´anglada
Terrassa

www.damasmagicas.com

Equador i l´illa de Darwin. Món humà vs. món animal…

Junio 2, 2008 by crmel

Després de donar-li voltes al tema, marxo a Equador, sisí….Equador!

La motivació: quelcom diferent, els paissatges, sí pero no, la natura, sí pero no, fer fotos, sí pero no, les persones, sí pero sí….equiliquá! tenia ganes de sentir de nou que són les relacions humanes bàsiques, les de somriure, les de parlar, les d´ajudar, les de menjar i dormir amb gent desconeguda, d´entendre le valoracions que fan de la vida persones que no tenen de res, però en canvi tenen molt més del que tenim nosaltres aquí, autenticitat, sense prejudicis, perque no tenen temps de pensar en la imatge o en el que diràn, o perque no necessiten ser místics per sentir-se be, o “tenir” molt, perque “són” molt més del que “tenen”….. i penso que poder sí que és un pel egoïsta per la meva part, de segur, però si nosaltres els hi donem el que necessiten i ells ens donen el que ens manca en les nostres societats occidentals cada vegada més, crec que estem en una relació en positiu, allò tant sobat del guanyar-guanyar, i així doncs, ja em serveix, no seré hipòcrita i diré que vaig per no rebre res a canvi, el que dona, es sent be pel sol fet de donar, però no ens enganyem, si dones esperes allò que aquí moltes vegades s´obvía, un gest d´agräïment, aquella contrapartida que queda reflectida en un somriure, una mirada de complicitat…..i que cada vegada costa més d´aconseguir on som nosaltres, perque volem? poder sí…..

Us paso la web de l´organització per si a algú vol saber de que va el tema….. ja us explicaré les meves impressions, poder seràn unes altres…..encara queda, setembre….demà compro el vol…. bé, els vols, les tortugues també m´agraden, per tant farem una escapadeta a les Galàpags….

Proyectoecuador

Reflexions i preguntes nocturnes

Mayo 28, 2008 by crmel

Reunió de col.legues a Gràcia, barri preferit per excelència, una amiga que torna d´Austràlia després de 4 mesos, un amic que li pregunta: sensacions a la tornada? plica, plica….resposta: doncs…una cosa que he sentit es que ahir mentre pasejava per la city tothom anava trist pel carrer, cares llargues, sèries, fredor, distància….allà, a l´altre banda, tothom somriu, vas pel carrer d´una gran ciutat, ja sigui Sydney o Merlbourne i tot és sensació de bon rotllo, la gent et parla sense coneixe´t, no hi ha temps per sentir-se sol, gris, trist, malgrat que si vols estar-ho (que també mola) hi han espais on fer-ho…..la gent és més oberta….

….vaja no?

Poca estona després agafo el tren i llegint el llibre que m´acompanya aquests últims dies, de cop…. aixeco el cap i miro a la gent que hi ha al meu voltant, i que veig? el mateix que ha descrit ella, cares d´aburriment, tristes, melancòliques, mirades caigudes, ni un somrriure, ni una sol gest de felicitat….que passa?? que ens està pasant?? No trobem el que volem? no volem el que trobem? ens compliquem la vida? se´ns complica la vida? Ens tanquem? No ens volem obrir? No volem experimentar?….

….poder no….i perquè? a que tenim por? perque aquesta actitut tant correcte? correcte per quí? o perquè? que volem conservar? el que tenim? i que tenim que no dongui cabuda a res més?…..

Bodeville Laboral. Capítol II - Hi han hagut canvis i aires de Montserrat

Mayo 20, 2008 by crmel

Si sí! eso! allò que costa tant que pasi, moviments en vertical i en horitzontal, perque en diagonal no existeixen, d´aquells que són lents però esperats i benvinguts!

L´Alicia trobà una feineta que segons ella la realitzaria fins a l´eternitat, a una farmacèutica al Dep. de Xifres, d´aquelles coses que es preveuen interessants i motivadores de totes totes, núms. per aquí, excels per allà…..no hi ha res més gratificant, la Pe li dessitjà en la distància una vida plena de felicitat i “èxits” (hipòcrita…)….juas!, al Jorge Manué li proposaren un lloc de caire polític en un Organisme Oficial i acceptà ràpidament, una excedencia, això sí, i acampi qui pugui! que allí me esperan i me mantearán….i aquí me tienen repodrio….y no me valoran…aisss!! així com a mig món…
Al poc temps, en el seus llocs s´incorporen la Yesica i el Xumet (tambè anomenat Pelut), un motu propi….i els dos sembla que ofereixen aires frescs i renovats. De la primera no es pot dir massa, perque tot seria en possitiu i aquí no es tracta d´això, sino de fer caricatura fàcil, i del segon, aviam, home d´uns 35 anys, solter, que malgrat l´estatus civil, s´ha deixat de la mà de deu, 1,78, 120 kgs, així en plan cubo de Rubick (tanto de ancho como de alto), sembla empanat però poder no ho sigui, amb cara de no haver trencat mai un plat, amb la sexta posada sense saber que haurà de reduïr a primera, esperant no trencar el canvi de marxes….

Tot i així….a la Pe nomès li cal una mica de temps per fer la sentència definitiva, que probablement, tenint en compte la seva capacitat intuitiva, no variarà massa del primer imput que reb, i en la linea del seu estil radical de carregar-se homes grisos, li pasen pel cap 2 paraules i una definició excèntrica: “gordu” i sebós, amb mirada despullant que es fa palles amb les seccions porno-eròtiques del Jueves al lavabo de l´oficina abans de començar o en acabar la jornada laboral, just en el moment en que tothom ha marxat, diguessim…un Torrente “Catalufu”. Abans he dit aires frescs i renovats? aisss….no! aquest es com aire llefiscós casposu…però bé…ella creu que serà bon pavu segur…

A tot això, tal dia com avui la Pe, marxa amb el Pelut, la Paquita i el Miguelito a sentir com any rera any els resultats, les rendabilitats, les quotes de mercat, bla, bla, bla…..segueixent sent bons i insuficients alhora, es a dir, una sessió informativa d´aquelles que seria més respectuós cap al personal que les grabessin en DVD i recomenessin veure-les després de sopar, així com a somnífer natural i sense contraindicacions. Però bé, no pas, allà estàn tots, asseguts i benavinguts, en una sala d´un hotel (no diré noms) on ja no hi cap més d´una agulla, quan……. de sobte!!…… entre diapo i diapo de powerpoint, el Director General fa un silenci sostingut, i en el mateix instant, el Pelut, que s´asseia al costat de la Pe, deixa anar un sorolllet ensordidor que només sent ella (ja seria d´extranyar)…que d´on venia? ara us preguntareu? doncs del “popó” (com deia ma mare per referis-se a les extremitats rodones que tenim sota l´esquena) com sempre….la Pe, no es pot creure el que està passant, és un moment difícil, d´aquells que no provoques però que t´emputxen a la situació més inversemblant….perque el pitjor no és el succeït, sino el coneixement implícit del fet per part de les dues parts, Pe i Pelut….
La Pe, molt fina ella, es gira de costat i li diu: “tranquil que això ens pot pasar a tots” (mentirraaaaaaa!!!, pensa ella internament….so guarrrrooo!!) i seguidament espera pacientment que només hagi estat un soroll i no es transformi en perfum….perque de Chanel segur que no seria…..
El Pelut, entre vermell i rosat, li treu fusta a l´assumpte per no perdre la dignitat, dient…”sisi reina! es que no se com se´m acudeix menjar truita d´escarxofes per esmortzar! ho sento!!”…la Pe se´l mira i li diu: Tranqui, tranqui! No pateixis…que no diré res! (Internament: I una meeeerdaaaaa, ja em falta temps per explicar-li a la Yessica, jajajajaa!! i per altra banda, so kabron!!! ehhh!!!….més ho sento jo que no he esmortzat res, però això sí, me l´he menjat de ple! no et fot!)
I així, un dia com un altre la Pe, torna a viure situacions extremes d´aquelles que truquen de nou a la seva porta com la Primavera truca quan acaba l´hivern….però bé…deixem-nos de romanticismes i ………esperant que un dia la vida li faci un somriure………més que un pet!…..fins la propera!

Continuarà….

Música…guapa!

Mayo 19, 2008 by crmel