El silenci

Es curiós com de vegades tot és un caos comunicatiu, la “safata d´entrada” (ho dic be? jajaj!) del correu electrònic està abarrotà, rebent informacions, comunicacions….el telèfon no deixa de sonar (tots alhora) i no dones l´abast comunican-te amb el que hi ha a l´altre costat, i t´ensordeix i no saps com, però estàs inmers en un cúmul de comunicacions amb els altres…però…així com un dia es aixi´ns un altre dia és tot el contrari, el silenci es fa present …no saps perquè, el món es para.

Perquè s´agrupen els fets en el temps? Es una pregunta que moltes vegades em faig….

…biorritmes potser?

RENFE: Història d´una escala mecànica…

Si, si….es parla de RENFE i molt! ….i perquè?, doncs perque són realment un putu desastre!! i ningú fa res….o es que no tenen recursos? Tant tercermundistes som que les coses no es poden arreglar més ràpid???

A banda dels problemes que estàn ocasionant les vies de l´AVE les coses no van bé! Jo fa 4 setmanes que pujo per unes escales mecàniques que han pasat a ser estàtiques sembla que per temps il.limitat….. Quines?? Les de P. de Gràcia, sortida Pau Claris desde la Via 2. No digueu que no te collons la cosa….no estem parlant de donde cristo perdió el gorro, noooooooo!! L´Estació de P. de Gràcia, una de les zones més cares del món per viure….i unes putes escales mecàniques no només no funcionen, sino que ademés la merda es va acumulant i ningú la treu…colilles i demés…

Crec que piraré a viure a un país civilitzat….això comença a ser Àfrica!! Tant que critiquem el 3er món…però si cada dia ens asemblem més!!! i no es conya!! perque ho he vist!!

PA-TÈ-TIC!!!!

I ara, com no diria una amiga meva…..”la culpa la tienen los políticos” !!!

Bodeville Lab. Capítol I. L´amistà en er curro…

La Penelope, que feia uns dies estava un pél descentrada, per determinades circumstàncies, entre elles una crisi post-vacacional després del seu viatge iniciàtic al continent Africà, es troba un e-mail a la bústia d´entrada que diu: “hacemos un café”?, si, si, era el Fdo. José, el seu cap més directe, i clar…ella per descomptat que no anava a dir que no. Així que, la resposta fou: “ok! cuando quieras….”
Tot seguit, els dos s´aixecaren i anaren cap a la porta de l´ascensor, pasant per devant de Pakita i l´Alicia, que miraren de reull com feien habitualment, i en aquell precís moment van començar amb el chucu, chucu, que si…. “mira, mira…ara se´n van els dos a parlar al bar, deu voler explicar-li la última, perque clar, com ell es el protegit del jefe ja deu tenir la informació abans que ningú, que asco!….” era la seva especialitat, a banda de parlar de goteres, de gats i dels seus benvolguts marits.
La Pe, a l´ascensor va començar a fer una reflexió climàtica, “mira que hace calor hoy, ehh!!, yo no lo entiendo, el tiempo esta de un variable!!” (era la converça fàcil que feia suportar el silenci amb un boy scaut durant 3 plantes) i després, ja sortint per la porta es dirigiren al Bar on sempre es trobaven a tota l´empresa. Una vegada asseguts, ell li va fer la pregunta obligatòria: …y que tal las vacaciones!!?…desprès d´explicar tot una mica per sobre, la Pe li va retornar la pregunta…que era el que realment ell estava esperant, i aquí es quan ella va començar a tremolar, ….”que si estoy en plena crisis matrimonial, que si estas vacaciones han sido duras, que si creo que me voy a separar, hace un tiempo ya nos separamos y volvimos, pero esta vez creo que será definitiva…”, a la Pe, només li sortia una cara, uns ulls rodons com a plats, el cap afirmant sense parar, i l´unica cosa que li anava pasant pel cap intermitentment era: “tinc cara de psicòloga o m´ha pres per amiga seva?” pim, pam, pim, pam….com si d´un semàfor parpadejant es tractés….perque de fet, ho tenia clar, no era ni psicòloga ni pretenia arribar a establir una “bonita amistà”, així doncs, tant una opció com l´altre era surrealista, però entre les dues va optar per enrrolarse d´especialista mental. Així doncs, va començar a fer-li preguntes, perque ell mateix les contestés, hi han coses que no es poden resoldre de cap altre manera i has d´improvitzar un paper com si ho haguessis fet tota la vida i així va ser…però és clar, la pregunta següent que li va pasar pel cap era…”que hago yo para merecer esto? (rollo Almodovar) tengo un imán en el culo?” I no…no va trobar resposta… va pensar…saps que! demà serà un altre dia…de moment me´n he ensortit dignament…o no?! Potser a partir d´aquell dia es veuria recompensada la seva intervenció terapèutica amb en extra a la nòmina (mira que pensar això….il.lusa!!)….

Continuarà…

Bodeville laboral….

De vegades el món laboral sembla surrealista, crec que vaig a escriure una mini novela per capítols, tipus càmara café però per llegir….

Els personatges (Advertència: tota semblança amb la realitat és pura coincidència):

Er Diretó - Pepe Luí: Home d´uns 54 anys, entre lord anglès i nazi de la 2ª Guerra Mundial (per les ulleretes), alçada 1.80mts, feliçment casat (o no!), fills: 2, valora tot el món material perque disposa de recursos i li agrada França i la forma de vida dels francessos, el menjar, el beure…tot molt fí! com la seda….juga a golf (perque queda bé) i navega pel Mediterrani…

Er Subdiretó 1 - Fdo. Alfonso: Home d´uns 42 anys, imatge peculiar i curiosa, tratje blau marí i sabates de Frankenstein, fesonomia: tirant a boyscout, alçada 1.65 mts, li costa convidar a un café i va al lavabo sempre a la mateixa hora, de bon matí…com un rellotge, s´esta de 15 mins a 1/2 hora i comença la jornada, casat (amb crisi matrimonial), fills: 1, les seves escapades són per la geografia espanyola, quan disposa de vacances i te predilecció pels ambients rurals…

Er Subdiretó 2 - Fdo. José: Home d´uns 49 anys, ben plantat, atractiu, força comercial. Podria dir-se que recorda a primera vista el noviet de la Barbie, poc a poc descobreixes que va una mica despistat però tot i així convenç, alçada 1.75mts, simpàtic i cordial, casat: feliçment (aquest sí), fills: 2, et confón en quant a estil de vida, ben relacionat i assidu d´ambients pijeras, però no en fa resó. te cotxe, moto i empresa de nova creació (allò que en diuen pluriempleo, unos tanto y otros tan poco, verdad?)

Er Subdiretó 3 - Jorge Manué: Home d´uns 45 anys, amb planta, estilitzat, alt i prim, tipus Mas (el politic) però amb els ulls blaus, discret i reservat, però alhora irònic i amb picardia, calla per no parlar. Carisma polític i diplomàtic, amb saber estar però amb poca transparència, el més misteriós de tots, posiblement també el més intel.ligent, alçada 1.90mts, casat: sí, feliçment? pot ser que sí, com pot ser que no….fills: 2, viu a Sant Cagat i deu viure bé….sens dubte. Coneix a la classe política amb la que s´ha pogut relacionar durant uns anys (no esmentaré tendències).

La Secre der Diretó: Alicia (en el país de las maravillas): Dona d´uns 30 anys, malgrat que mentalment en tingui 23, impulsiva però de vegades divertida, pot ser malcarada y borde, maruja, infantil i amb aires de pija sense ser-ho…. alçada 1.67mts, estudia ara la carrera que no va fer en el seu moment, s´està preparant pel seu futur professional, també estudia anglès i s´està mirant de treure el carnet de conduïr (cosa que tampoc va fer quan tocava) perque fins ara l´han portat on ha vulgut…quina sort! casada: no, però sí amb parella, fills: 0, algú dia arribaran….me juego algo!

L´esbirra 1: Pakita (la que barria la escalerita): Dona d´uns 36 anys, segura de sí mateixa, seguretat que arriba a extrems inòspits, sempre te raó, emet judicis de valor sense contrastar dades, es contundent en els seus moviments, fins el punt d´identificar-la com una neuròtica histèrica quan la veus pasar caminant per devant teu. Alçada: 1.65mts. Està convençuda de que tots els que l´envolten són uns inútils i gent sense criteri, ni valors. Sap ser cordial però no pot fingir quan li caus malament, la cara la delata. Casada: no, amb parella, sí (jo diria que no massa complaguda….). Fills: 1, si pogués es presentaria a la candidatura per eleccions del Comité d´Empresa. No pot ni veure al Diretó, be…i a pocs més…

L´esbirru 2: Miguelito (com el de la Mafalda): Home, d´un 60 anys, elegant i amb saber estar, mira molt, parla poc o potser sense contingut, quan no l´interesa un tema fuig d´estudi o es fa el boig, sindicalista experimentat, malgrat que no ho sembli, pel seu posat de gentelman i la seva diplomàcia. Organitzat i organitzador, col.laborador i en principi, solidari però sense mullarse. Alçada 1.72 mts. Casat: sí, feliçment? a aquestes alçades ja has pasat totes les crisis. Fills: si, 1 segur….

L´esbirra 3: Penelope (como la Cruz, perque la te a sobre): Dona, d´uns 36 anys, a la feina reservada i correcte, no vol problemes però li venen sols, en la vida social esbojarrada, divertida, li agrada riure i fer riure, perque considera que es una bona teràpia per tenir un equilibri mental adequat, li agrada en Buenafuente o tot el que se li assembli. Viatja quan pot i això la fa sentir més lliure. Sembla romàntica però ja no creu en l´amor. Casada: No, single, sí. Fills: 0, i segurament se li pasi l´arrós, però, per ara no li dona importància. Alçada 1.70mts. Viu sola i últimament busca una relació L.A.T. Les neurosis les te superades, només li ve algún brot puntual quan esta a punt de menstruar, per tant….es pot dir que, força estable emocionalment. Es independent i viu sola perque per ara no li cal companyia.

Una vegada introduïts els personatges, vaig a dormir que….demà serà un altre dia i els capítols s´aniràn servint mica en mica….per poder omplir la pica.

Continuarà….

I ens segueixen ocultant la veritat….